La candidatura vol construir poder popular, drets i sobiranies a partir d’un combat contra el Règim del 78
Basha Changue, Anna Gabriel, Adriana Llena, Bernat Lavaquiol i Clara Camps han pujat a l’escenari en un nou acte de campanya a barri de Gràcia per traslladar dos missatges clars. El primer, que la CUP tornarà a l’Ajuntament i ho farà per garantir que al consistori hi hagi una veu nítidament independentista que no renuncia a l’embat contra el Règim. Altres podrien dir que també ho son d’independentistes, com defensa per exemple ERC, però la CUP es pregunta que on s’ha vist l’oposició independentista de Maragall al govern de Colau. Per ells, la resposta és senzilla: enlloc. “Hi ha hagut un acord absolut en els grans temes de legislatura i s’ha demostrat que ERC no ha volgut mai l’alcaldia per convertir Barcelona en un bastió independentista i contra el règim del 78”, defensen sent justament aquest el segon missatge que han volgut traslladar durant l’acte. I és que afirmen que la candidatura combatrà el Règim del 78 des de tots els fronts com a única via per construir poder popular, drets i sobiranies. Perquè ja fa anys que l’Esquerra Independentista parla sobre que la independència ha de ser per canviar-ho tot, per no triar entre l’alliberament social o nacional. I aquest, el de ser l’única candidatura que duu aquesta alternativa real als municipis dels Països Catalans, és el discurs que ha liderat l’Anna Gabriel.
Però amb quines propostes?
- Impulsar l’Assemblea Municipalista de Càrrecs Electes dels Països Catalans.
- Crear la Xarxa de Ciutats dels Països Catalans començant per Barcelona, València, Perpinyà i Palma.
- Promoure la desobediència i la insubmissió institucionals a les legislacions imposades i exigir la derogació de les lleis injustes, començant per la llei d’estrangeria.
- Prohibir les maniobres de l’exèrcit a Collserola i expulsar els militars de les casernes del Bruc, Capitania General i la resta d’edificis del Ministeri de Defensa. Una proposta que ja han desenvolupat en roda de premsa aquest matí (https://labarcelonaquelluita.cat/la-cup-barcelona-lalternativa-aposta-per-tancar-la-comissaria-de-via-laietana-i-fer-ne-un-espai-de-memoria-antifeixista/): tancar la comissaria de Via Laietana i convertir-la en un espai de lluita antifeixista.
- Canviar el nomenclàtor de la ciutat: per la memòria antifeixista un carrer amb el nom de Guillem Agulló i una plaça amb el nom de l’1 d’octubre.
- Treballar per establir llaços i xarxes de solidaritat amb els pobles oprimits en lluita per una Barcelona internacionalista i contra l’imperialisme.
Durant l’acte, Llena i Lavaquiol han fet un bon tàndem repetint el que van oferir a Sant Cugat amb la trobada municipalista. Han parlat sobre com els projectes especulatius que assetgen ara mateix el nostre territori són diversos i com això està dibuixant un suposat camí d’acords amb l’estat: “ens volen vendre que la via per a la independència és tornar a ser uns bons governats, que implica tenir paciència, fer bona gestió, no molestar massa i esperar que un referèndum pactat caigui del cel com a recompensa pel bon comportament. Com si l’estat mai hagués estat disposat a negociar res que ens faci avançar en procés d’alliberament nacional”, ha dit Llena.
I és que per la CUP Barcelona-l’Alternativa l’única manera d’avançar és recordant que tots els drets s’han guanyat lluitant, des de l’organització i amb la pressió popular i les eines de combat: “Aprendre del que hem fet per seguir avançant és entendre justament això. Aprendre de l’experiència més gran d’autoorganització popular i desobediència que és l’1 d’octubre és justament això. Conflicte i anar-hi, les vegades que faci falta. Conflicte i anar-hi.
Defensar la terra, és defensar el territori. Defensar la terra és garantir un futur millor per al nostre poble. Defensar els Països Catalans ara és oposar-se a tots aquests macroprojectes que pretenen trinxar el nostre territori. Aquesta és la nostra via i aquesta és l’única via possible per una independència completa, que valgui la pena, al servei de les classes populars”, ha dit Llena.
En aquest sentit, Lavaquiol ha aprofitat per denunciar la repressió no només a aquelles que lluiten per la independència, sinó cap aquelles que lluiten perquè aquesta independència sigui efectiva en una terra veritablement lliure. “Els Països Catalans estan plegats d’intents de macroprojectes especulatius que destrossen el territori i ens condemnen a la precarietat. Ampliacions d’aeroports i ports a Barcelona, Palma i València. La MAT a ponent. Els macroparcs solars al Maestrat. La Golf Ryder Cup a la Costa Brava… Però si una cosa tenen els Països Catalans és que som terra de lluites. Podríem recórrer tota la geografia del país saltant de plataforma a plataforma. Podem recórrer el país a partir de les veïnes que s’organitzen, per defensar la terra i per defensar la classe. Des de StopJJOO, al GOB de Mallorca, passant per Lo Riu és Vida, Aturem HardRock, Zeroport, No a la Mat, campanya contra el 4t cinturó…” I això, les paraules de Lavaquiol, és justament el que la CUP vol fer: que els Països Catalans siguin un poble que mira el futur amb esperança, siguin un poble de lluites que mentre vertebren el territori, fan de peça clau per fer la construcció nacional.
I mentre, d’una banda, hi ha lluites, d’altra trobem pactes i posicionaments. La CUP Barcelona-l’Alternativa creu que durant tots aquests anys de conflicte la capitalitat de Barcelona ha brillat per la seva absència. Acusen l’Ajuntament de mantenir una posició tèbia, de pretesa neutralitat que reforça el més fort i fins i tot de renúncia en certs aspectes com podria ser el de l’ús del català mai fins ara qüestionat pels suposats hereus del catalanisme polític.
Davant una Barcelona que ara ha esdevingut clau en pacificació del conflicte, la CUP vol que aquesta sigui motor en la construcció nacional i, per tant, en la consecució de l’alliberament nacional.
La CUP declara que mantindrà un compromís irrenunciable amb les idees que sempre ha defensat, recollint els aprenentatges de l’anterior cicle però amb les mateixes voluntats. Així, tenen clar que en aquest conflicte no els hi serveixen “ni les propostes d’un Junts que ha passat de defensar un independentisme màgic a renunciar-hi amb Trias a Barcelona, ni una ERC que ha decidit ser la crossa del règim i la seva millor via per desactivar el conflicte”.
Durant la intervenció de Basha Changue, la candidatura també ha volgut traslladar una falsa disjuntiva en la qual sovint s’han trobat al llarg d’aquest inici de campanya quan es troba amb la premsa. Sovint, ha explicat, se’ls hi pregunta si prefereixen Colau o Maragall, si en la hipotètica disjuntiva entre un o altre, prioritzarien l’element social o l’element independentista. La resposta? Que no és tan fàcil veure les diferències entre totes dues forces polítiques i que els volen fer caure en la trampa mediàtica, en la trampa electoral, de fer triar entre uns i altres com si fossin dues opcions molt diferents pel que fa als resultats.
Veient les mancances dels partits que es presenten, Basha Changue també ha tingut paraules per Trias i l’espai que representa Junts per Catalunya. “Al Parlament, durant aquesta legislatura, hem assistit a grans escenificacions de Junts per Catalunya fent ús de la retòrica independentista. En canvi, quina sorpresa, el senyor Xavier Trias torna a Barcelona, torna a postular com a alcaldable, fent una renúncia a la lluita independentista. Junts per Catalunya demostra que el discurs independentista és un instrument que apareix o desapareix en funció del rèdit electoral que se’n pugui treure”, ha denunciat Change.
El missatge final de la CUP Barcelona-l’alternativa ha estat doncs que només hi ha una candidatura independentista a les eleccions del 28 de maig, una candidatura amb un projecte pels pobles, barris i viles de la ciutat de Barcelona, i una candidatura enxarxada amb el conjunt de candidatures independentistes del país per construir, també, un projecte nacional:
“Som les que portem gravats a la pell els cops de porra de l’1 d’octubre. Per cadascuna dels milers de persones represaliades, per cadascuna de les persones sense un habitatge digne, per cadascuna de les persones que no arriba a final de mes, seguim construint unitat popular, seguim construint independència en cada carrer, cada poble, barri i vila d’aquesta ciutat.
Som la garantia que a Barcelona, i arreu dels Països Catalans, el conflicte amb el Règim del 78 no s’ha tancat. Som l’alternativa a la claudicació davant del règim que representa el conjunt del plenari municipal. Som garantia que cap govern d’aquesta ciutat oblidi que els drets d’aquest poble, socials i nacionals, continuen subordinats a l’estat espanyol i que serem moltes, i moltes, i moltes, les qui no deixarem de lluitar fins que siguem lliures.”
