La CUP Barcelona-l’Alternativa veu necessari promoure el transport públic per augmentar l’eficiència de l’ús energètic de la mobilitat com a alternativa a l’ús de vehicles de forma individualitzada i que fan servir combustibles fòssils.
El model territorial actual és un model que enfronta la metròpoli a l’àmbit rural, segons apunta la CUP Barcelona-l’Alternativa. Defensen que la capitalitat de Barcelona s’ha construït d’esquena al territori (extractivisme de recursos), linxament del territori (macroprojectes com el Hard Rock, el quart cinturó, els Jocs d’Hivern …) i impacte mediambiental (incendis i sequera als quals no se’ls posa recursos). De la mateixa manera, el model de mobilitat de país aposta pel vehicle privat amb un caos evident en l’estructuració del transport públic sense tenir en compte també com això agreuja la contaminació.
Així, per la CUP, per fer una ciutat més ecologista i habitable és important començar a materialitzar mesures fermes. Les mesures parcials i les propostes tèbies de la resta de partits són incomprensibles per la candidatura. Si bé les superilles i eixos verds dels comuns podrien ser una bona idea, es mostren com un element aïllat que forma una política estètica, però no té en compte l’impacte que genera en termes de gentrificació. A la proposta d’ERC d’electrificar la ciutat, la CUP té clar que la solució a tot plegat no passa per canviar al cotxe elèctric d’un dia per l’altre. I d’aquí, de Junts, no poden veure d’una altra manera l’obsessió de Trias en la defensa del cotxe com un tancament d’ulls al canvi climàtic.
Pacificar la ciutat, reduir l’ús del vehicle privat, diversificar l’economia i caminar cap el decreixement turístic… En el seu programa, la CUP apunta la necessitat de prohibir el transport col·lectiu privat turístic a la ciutat. Amb això es refereixen tant al d’anada i tornada de l’aeroport i el port, com l’intern (tours) i els desplaçaments des de les fires i esdeveniments. Tot això passa, no obstant, per reforçar la freqüència de les línies de transport públic més concorregudes pel turisme per garantir una mobilitat de qualitat per al veïnat. La CUP Barcelona-l’Alternativa parla doncs d’un pla de decreixement de la mobilitat privada i el transport marítim i aeri. Per fer-ho, cal promoure el transport públic per augmentar l’eficiència de l’ús energètic de la mobilitat com a alternativa a l’ús de vehicles de forma individualitzada i que fan servir combustibles fòssils, amb especial atenció a les classes populars. A més, demanen desprivatitzar el projecte T-Mobilitat i fer una auditoria del cost de la posada en marxa, desplegament i gestió per part de CaixaBank, Indra, etc.
Aquest tipus de proposta va relacionada amb l’acció que la CUP Barcelona-l’Alternativa ha realitzat aquest matí al Port de Barcelona a la terminal de creuers. I és que aquest divendres 19 de maig dos creuers arribaven a les 6 del matí. Un tercer ho feia a les 8 i a les 9 en punt arribava el quart i últim d’ells. Només aquest amb una capacitat de 6.000 creueristes: el creuer MSC World Europa compta amb sis piscines, 13 jacuzzis, 13 restaurants, una discoteca, un teatre, un gimnàs i, per fer-ho encara tot més gran, un tobogan de 74 metres.
La CUP Barcelona-l’Alternativa ha aprofitat aquesta ocasió per desplegar una pancarta de 8 metres de llarg per 12 metres d’ample on hi deia: ‘Ni 7 ni 5. Prou creuers. Decreixement turístic’ per referir-se a la necessitat de terminals que té Barcelona: cap. L’acció ha suposat les identificacions de la diputada al Congrés estatal Mireia Vehí i d’un altre militant. Eulàlia Reguant també ha estat identificada per la roda de premsa que s’ha realitzat.
Tornant al tema de l’acte: ecologista i habitacle. La candidatura parla de la necessitat d’introduir l’obligatorietat d’un informe d’impactes socials per a les transformacions urbanístiques i de l’espai públic que avaluï les conseqüències de la transformació en el preu de l’habitatge, el petit comerç. Paral·lelament, crear un protocol per a grans projectes urbanístics, començant per un pla d’usos i l’activació de mecanismes per evitar l’expulsió de les veïnes i els comerços de barri, i seguint amb un procés democràtic real, i les dinàmiques comunitàries, entre d’altres, tal com es fa amb els informes d’impacte ambiental.
Quan es parla de construir ciutats més ecologistes i habitables les mesures poden prendre’s des de molts punts de vista, però davant els temes d’urbanisme, mobilitat, contaminació… la CUP ho té clar: tot passa per la garantia de drets. Així, la municipalització de l’aigua i l’energia és una eina clau per garantir-hi l’accés com un dret, i com a sectors estratègics per a l’economia que són. La municipalització de l’aigua, que formava part del programa electoral de Barcelona en Comú del 2015, ha estat una més de les seves renúncies i han deixat aquest dret bàsic en mans d’un conglomerat publicoprivat —format per Agbar i Aigües Ter Llobregat (ATLL)—, amb interessos dissociats dels de les classes populars. Una altra aportació de la candidatura és que cal prohibir el tall de subministrament d’aigua i energia a les llars per impagament i ampliar l’abast de la tarifa social. En aquest sentit, porten al programa la proposta de “substituir les actuals tarifes classistes de l’aigua, que condicionen les bonificacions a famílies vulnerables a un suposat consum responsable (segons Aigües de Barcelona, cal tenir un rentavaixella o electrodomèstics de baix consum), per una tarifa vertaderament progressiva per a tothom, que tingui en compte tant la situació familiar com el nivell d’ingressos”.
En aquest sentit, la CUP Barcelona-l’Alternativa vol fusionar les companyies TERSA i Barcelona Energia, per aconseguir una empresa elèctrica pública que actuï en tot el cicle elèctric (generació, transport i distribució) i estigui en poder municipal. Apunten que és més que necessari iniciar un pla de transició energètica per a la ciutat que aposti per un model de sobirania energètica democràtica, descentralitzada i generada a partir de fonts renovables.
El tema de l’aigua el situen també en el marc d’un necessari decreixement turístic. Demanen limitar el volum d’aigua disponible per part del sector turístic i en el marc d’un pla de decreixement turístic per reduir el consum d’energia. Ara, passar una nit en un hotel de gran luxe o de cinc estrelles a Barcelona suposa un consum de 500 litres per persona i nit. Un volum que és cinc vegades superior al consum domèstic que fa un barceloní de mitjana, que és de 106 litres al dia. Als establiments més modestos el consum és de 150 litres per persona/dia, en el cas dels de 3 estrelles, la despesa és de 232 litres per client/dia, i 373 en els de 4.
Tot i aquesta necessària adquisició de drets, tenir una ciutat més habitable també passa per internalitzar el servei de neteja de l’Ajuntament i posar lavabos públics a tots els parcs de la ciutat. També recuperar l’espai públic prohibint l’aparcament de motos en vorera, i l’eliminació de places d’aparcament en calçada als barris amb menys espai públic i l’ús dels aparcaments a l’espai públic per part de serveis de lloguer privats (tant de motos com de bicicletes).