La CUP Barcelona-l’Alternativa denuncia que l’Ajuntament tingui 15.000 treballadores externalitzades repartides entre 700 empreses
En una roda de premsa davant l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, la CUP Barcelona-l’Alternativa ha explicat les seves propostes per garantir la qualitat dels serveis socials a la ciutat, així com la garantia d’unes condicions laborals dignes per a les seves treballadores.
Carles Riera, diputat al Parlament de Catalunya, Marga Olalla, extreballadora de l’Ajuntament, sindicalista i número 8 a la llista, i Basha Changue, candidata a l’alcaldia de Barcelona han explicat la situació actual. Una situació que es caracteritza per un estat econòmic greu per la classe treballadora perquè “el capital encara treu els nostres beneficis precaritzant la situació de les treballadores”. Així, les han defensat que calen polítiques que combatin les patronals, que no permetin una reforma de les pensions, que no permetin polítiques que duguin a la precarització. Donat que actualment l’Ajuntament té quasi 15.000 treballadors en serveis externalitzats repartits entre 700 contractes a empreses privades, un gran pas que la CUP defensa que cal fer és caminar cap a la municipalització d’aquests. De fet, ara, només el 13,4% del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona està destinat a contractació directa. A banda, Barcelona és el municipi català amb més despesa per habitant transferida a consorcis pagant 174 euros per habitant.
La candidatura també denuncia una manca flagrant de transparència sobre quins són els serveis municipals externalitzats. En aquest sentit, l’última informació que es té és de l’any 2016 quant a demanda de la CUP al plenari, l’Ajuntament va haver de publicar els serveis que tenia externalitzats.
La CUP dirigeix una crítica clara cap a PSC, ERC i Junts de qui consideren que comparteixen en les seves polítiques públiques una determinació ferma en privatitzar els serveis públics de la ciutat i els béns comuns de tots i totes. De la mateixa manera, també opinen que els Comuns no han fet gran cosa i que més aviat han estat contradictoris: “han fet un discurs a favor d’allò públic, però com a la ciutat domina una gran tendència a la privatització dels serveis públics, ells no han fet cap actuació decidida pel que fa a fer passes fermes per recuperar per exemple la titularitat de l’aigua”.
Davant d’això, la CUP es planteja com l’única candidatura que parla d’aturar i revertir les externalitzacions i posar en el centre una política pública per garantir tots els béns comuns i recursos de la ciutat com ara transport, serveis socials, sanitat, educació, aigua o energia.
Com ho faran? Mitjançant la remunicipalització de tots aquells serveis socials externalitzats i evitant qualsevol intent de retallar drets socials així com noves externalitzacions als serveis públics. Per garantir la qualitat en l’atenció en aquests serveis també introdueixen propostes específiques en alguns àmbits segons inclouen en el seu programa electoral. Per exemple, augmentar el pressupost en la salut comunitària i la salut pública, especialment la primària –exigint a la Generalitat que hi destini un 25% com a mínim-, la preventiva i la salut mental. En educació, parlen de garantir el dret a l’educació inclusiva, laica, feminista, antiracista, ecologista, de qualitat i en català. Per fer-ho, treballaran per combatre la segregació escolar i eliminar el sector concertat.
Totes aquestes propostes venen també d’un llarg treball amb les treballadores en lluita de l’Ajuntament de Barcelona i reunions amb serveis concrets com ara les companyes del Servei d’Atenció Domiciliària, companyes que treballen en els Punts d’Assessorament Energètic o el Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).
En el cas del SAD, per exemple, denuncien que tingui una gestió perversa que no ofereix qualitat laboral ni dels serveis prestats: “no es respecten els convenis, ni les condicions laborals bàsiques”. A Barcelona el servei té aproximadament 4.000 treballadores repartides entre les empreses DomusVi i Suara Cooperativa, que només el 2022 van presentar 23 demandes individuals i col·lectives amb una sanció per frau a la seguretat social, no adaptació del lloc de feina durant l’embaràs, vulneració del dret a vaga, vulneració de la normativa laboral pel que fa al temps de descans, per no disposar de descans ni material adequat i un judici per acomiadament durant vacances.
Un altre exemple proper: les irregularitats al CSSB on l’Ajuntament té el 40% de participació i la Generalitat el 60% amb greus irregularitats amb externalitzacions de gestió de centres de menors tutelats, serveis d’ambulàncies o d’atenció a víctimes de violència masclista que han resultat en diners atorgats sense control ni justificació. La CUP apunta que l’exemple del consorci no és ni puntual, ni per falta de personal, ni perquè aquest gerent ho va fer bé i aquesta altra malament, sinó perquè “la corrupció ja es troba integrada en el sistema, en un sistema de protecció social totalment privatitzat que externalitza uns serveis socials que per garantir drets i per funcionar correctament haurien de ser públics 100%, gestionats de forma directa amb la participació activa de professionals i usuàries”.
Així, per la CUP la solució passa per garantir serveis públics i dignes, és a dir, caminar cap a serveis de gestió directa, amb el màxim control sobre l’estat d’aquests i les treballadores que els ofereixen.