La candidatura considera que Barcelona està pensada per ser projectada com un decorat d’Instagram, no per a qui hi viu: “A la Barcelona aparador, els carrers no retornaran a les veïnes si no acabem amb un model turístic extractivista i precaritzador”
En el cinquè dia de campanya els hi ha tocat a Txell Lázaro, Jordi Estivill, Eulàlia Reguant i Thaïs Cloquell duu les seves propostes sobre espai públic en un acte celebrat a Les Corts.
La CUP Barcelona-l’Alternativa ha defensat la necessitat de recuperar l’ús comunitari de l’espai públic com a espai de socialització i de lluita, i per tant de conformació de la classe. Denuncien que ara mateix l’espai públic és un “espai de consum i l’escenari de precarització de les vides”. Amb voluntat de recuperar la ciutat per les veïnes, Thaïs Cloquell, candidata número 4 i veïna de Les Corts, ha explicat que des de la CUP volen recuperar l’espai públic per a les veïnes, reduint la privatització d’espais per al turisme o les terrasses, i també reduint l’espai per al vehicle privat per mitjà de la pacificació dels carrers, sense que això suposi un augment dels lloguers.
Les propostes en aquest sentit, denunciant que actualment els preus de lloguer representen més del 40% del salari, impliquen recuperar habitatges i posar-los al servei de les classes populars. Cloquell ha defensat que cal intervenir directament i indirectament en el mercat de l’habitatge i fer servir totes les eines possibles per evitar l’acumulació de propietats. I és que actualment, a Barcelona, el mercat del lloguer està en mans d’un 15% de propietaris. Cal, doncs, ha afegit també la CUP Barcelona-l’Alternativa, no cedir un pam de sòl a mans privades i recuperar tot el sòl que sigui possible.
La CUP Barcelona-l’Alternativa acusa el turisme com un dels principals culpables de la mercantilització i especulació amb la ciutat. Actualment, hi ha 149.961 places turístiques a Barcelona ciutat amb un creixement respecte a 2021 d’un 0,2% fruit de ser llicències prèvies al PEUAT; 56.745 habitatges d’ús turístic que comptin amb llicències; més de 10 milions (10.710.889) de turistes el 2022 tot i haver-hi encara a l’inici d’any restriccions…
La candidatura entén que la manera de trencar amb això implica comprometre l’Ajuntament amb la no renovació de les concessions dels hotels que formen part de l’anomenat Pla d’Hotels de l’any 1992 i construïts en sòl públic, que expiren el 2040. També, l’augment de la taxa turística i dedicació del 100% de la seva recaptació a combatre els danys socials provocats per la indústria turística: construcció d’habitatge social, reforç del teixit veïnal i finançament del procés de decreixement turístic. Així com, eliminar les actuals Zones de Baixes Emissions com a mesures classistes i poc efectives, que esdevenen una simple renovació del parc privat de vehicles, per lluitar contra l’emergència climàtica i penalitzar les classes altes com a principals causants d’aquesta, apostant per un transport públic universal i gratuït.
No obstant això, el decreixement turístic també implica canviar el model de ciutat basat en els macroesdeveniments. Com ja ha denunciat la CUP Barcelona-l’Alternativa, l’aposta pel decreixement requereix control i intervenció pública. Un control, que creuen que si s’exerceix ja, servirà per revertir aquest model de ciutat i de país. Així, això implica aturar esdeveniments com la Copa Amèrica, el qual creuen que encara la ciutat és a temps d’aturar.
“El consens de tots els partits en la celebració d’aquest macroesdeveniment demostra el consens sobre el model de ciutat i el viratge cap a la dreta del govern municipal i el plenari”, ha denunciat Estivill. Així, la CUP creu que és imprescindible que se’n parli a causa de l’opacitat, la transferència de diners públics i el fracàs en les ciutats en què s’ha fet com el cas de València. “El triomfalisme amb el qual es va anunciar és mentida; la competició femenina no està trobant espònsors i caurà i la prèvia ha hagut de passar a fer-se a l’Aràbia Saudí”, han apuntat. Així, altres riscos que hi veuen és que la Barceloneta pateixi la repetició de la crisi dels pisos turístics del 2014, ja que els efectes de l’arribada dels equips ja s’estan veient: arribaran 2.500 persones durant un any i mig i fins a un milió de persones durant la competició… “en una ciutat que el mateix govern assumeix que ha arribat al seu límit”. Per transparència, per trencar amb el model público-privat, per ús de l’espai públic, per col·laborar en una situació d’emergència climàtica, la CUP considera d’escàndol permetre esdeveniments d’aquest tipus que ni tan sols s’adiuen a les característiques ni interessos de la ciutat.
Un altre dels punts que ha tret la candidatura en aquest acte ha estat l’ús del vehicle privat pel qual proposen la reducció del 50% de la circulació i limitació d’un màxim de 2 carrils per a vehicles.
En aquest sentit, defensen implementar un projecte real de superilles més enllà de mesures simbòliques i aposti, no únicament per l’eliminació del vehicle privat, sinó per la regulació dels usos de l’espai públic. Una manera de fer-ho, han explicat, seria derogant l’ordenança de terrasses i replantejant de manera participativa i vinculant el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístic i les Àrees de Promoció Econòmica Urbana.
Així doncs, la CUP Barcelona-l’Alternativa proposa fer un estudi de les superilles desenvolupades durant el darrer mandat en termes d’impacte en els preus de l’habitatge, expulsió de veïnat, canvis en el nivell de renda de les famílies per substitució demogràfica, canvis en el paisatge comercial (de comerç de proximitat a comerç de luxe), saturació de les zones adjacents (desplaçar el soroll i la contaminació al carrer del costat) i ús privat de l’espai públic (sobretot terrasses). Tot, per trencar amb la idea actual d’una Barcelona pensada per ser projectada com un decorat d’Instagram i no pensada per a qui hi viu.
Altres idees que s’han introduït durant l’acte han tocat la prohibició del transport col·lectiu privat turístic a la ciutat tant d’accés des de l’aeroport, port o des de l’origen, com intern (“tours”) o desplaçaments des de les fires i esdeveniments prioritzant el control sobre els transports il·legals o alegals. En fer això, també apostarien per reforçar la freqüència de les línies de transport públic més concorregudes pel turisme per tal de garantir una mobilitat de qualitat per a les veïnes.
Amb tot, i com ha dit Eulàlia Reguant en la seva intervenció, la CUP es llegeix com un conjunt de candidatures municipalistes i justament per això entén que són les que tenen un projecte per al conjunt de la nació: “Som alternativa perquè enfrontem el poder als carrers i perquè sabem que a les institucions, ajuntaments i parlaments, la política es doblega als interessos dels poderosos. No renunciem a cap terreny de lluita, perquè no cedim ni un mil·límetre a aquells qui ens volen oprimides. Si les institucions estan fetes a la mida dels lobbies, nosaltres venim a capgirar les institucions i posar-les al servei de les classes populars”.
