Segons la CUP, l’Ajuntament hauria d’expulsar els fons d’inversió i els grans tenidors de la ciutat, expropiant les seves propietats per incrementar el parc d’habitatge públic en milers d’habitatges.
- Impulsar un referèndum per convertir Barcelona en una zona lliure de voltors. Expulsarem els fons d’inversió de la ciutat, expropiant les seves propietats perquè formin part del parc públic d’habitatge.
- Recuperar els pisos turístics mitjançant una ordenança estricta que permeti reduir a la mínima expressió la viabilitat dels actuals pisos turístics a Barcelona.
- Municipalitzar la gestió d’allotjaments temporals per donar resposta immediata a les persones desnonades a l’espera d’adjudicació d’un habitatge d’emergència. Cal reduir la llista d’espera d’emergència a zero i modificar la normativa de la llista d’emergència perquè no en quedin excloses les persones en situació administrativa irregular.
- Obligació de destinar un 50% de l’habitatge de nova construcció i rehabilitacions a partir de 600 m2 a habitatge d’HPO. Invertirem recursos en el seguiment d’aquestes mesures i aplicar les sancions necessàries en el seu compliment.
- Blindar el sòl públic amb un compromís de no vendre’l i agilitzar la construcció d’habitatge públic, i que tot sigui de lloguer i gestió directa.
Jordi Estivill, número 2, Adriana Llena, número 3, Thaïs Cloquell, número 4, i Eulàlia Reguant, diputada al Parlament de Catalunya, han acompanyat al candidat número 5, Santi González, en un acte sobre habitatge a casa seva, el Raval. En aquest matí de dissabte, la CUP Barcelona-l’Alternativa ha volgut traslladar un missatge clar: el conflicte entre els interessos del capital i dels privats a qui es posa una catifa vermella i els interessos de les veïnes, de les classes populars a qui se’ns ha venut la ciutat a trossos, existeix.
Existeix perquè els interessos no són els mateixos entre qui vol especular i treure el màxim benefici i qui vol viure una vida segura i digne a la ciutat. De fet, la candidatura ha insistit en el fet que no només no són els mateixos, sinó que no són compatibles. Han acusat així també a qui nega aquest conflicte i parla dels fons voltors com un actor més i creu que es poden conciliar interessos: “o tenen por al conflicte amb els poderosos o perquè directament prefereixen que continuïn guanyant ells”. Així, també han parlat sobre com la criminalització de l’okupació, la imatge de la Barcelona insegura i els anuncis electoralistes, volen tapar aquest conflicte per generar-ne d’altres que permetin reforçar les posicions dels lobbies, els bancs i els fons d’inversió, sense oblidar paraules dirigides a la policia que està allà per protegir-los.
Durant l’acte s’ha parlat també de convivència, turisme, gentrificació i el que bàsicament és un model de ciutat que la candidatura vol trencar. I és que han argumentant que el problema de convivència s’està resolent per la via de l’expulsió de les que viuen a la ciutat també amb milers de desnonaments invisibles cada any a la ciutat i particularment en barris com el Raval amb una altíssima pressió turística. Es calcula que uns 30.000 habitatges de la ciutat són d’ús no residencial. Segons les dades uns 9.500 pisos turístics es mantenen a la ciutat sent només aquests un 1% del parc d’habitatge de la ciutat… Mentre l’Ajuntament afirma que ha acabat amb els pisos turístics sense llicència, la CUP creu que això no és real, ja que les dades no s’adeqüen a la realitat. A més, han afegit i denunciat el fet que no hi hagi dades sobre els lloguers de temporada donada la seva exclusió de la regulació de la “ley de vivienda” com la nova escletxa per seguir especulant.
Continuant parlant de dades: a Barcelona hi ha un desnonament cada 45 minuts. Amb menys d’un 2% d’habitatge públic, la gestió del dret a l’habitatge és pràcticament privada. El 63% del parc de lloguer està en mans de multipropietaris i el 36% en mans de grans tenidors. Un 40% de les barcelonines viuen de lloguer pagant de mitjana de 1077 euros al mes, més del 40% del seu sou. La llista d’espera per accedir a un pis de la mesa d’emergència és de tres anys. Ara mateix hi ha 733 famílies a la llista d’espera…
Davant tot això, la CUP Barcelona-l’Alternativa considera imprescindible traçar un full de ruta per arribar a tenir garantit al 100% el dret a l’habitatge. Impulsar un referèndum per convertir Barcelona en una zona lliure de fons voltors i així acabar expulsant els fons d’inversió i els grans tenidors de la ciutat, expropiant les seves propietats per incrementar el parc d’habitatge públic en milers d’habitatges, seria només un primer gran pas.