Impulsar una banca pública d’inversió i finançament industrial i implementar, començant pels serveis municipals, una reducció de la jornada laboral a les 30 hores que permeti un millor repartiment del treball sense renunciar a unes condicions laborals dignes, entre les propostes de model econòmic de la CUP
Dotzè dia de campanya i la CUP Barcelona-l’Alternativa s’ha traslladat als Jardins d’Elx per parlar de model econòmic i deixa clara dues apostes que van ben lligades: per una banda, la desmercantilització dels drets i la garantia d’uns drets de ciutadania universal; per una altra, el control i fiscalització del sector privat per part de l’administració pública.
L’acte ha estat presentant pel militant al districte Eduardo Cáliz i ha comptat també amb la participació de Marc Cerdà, membre de l’observatori crític del canvi climàtic, Jordi Estivill, número dos de la candidatura, i Basha Changue, alcaldable de la CUP. Entre altres, han parlat sobre les conseqüències que té basar el model econòmic en el turisme a nivell d’impacte en el territori i de precarització. Han criticat l’actual promoció econòmica de l’Ajuntament basada en “captar talent” amb feines que generen poca mà d’obra. També hi ha hagut espai per la crítica al model públicoprivat i com aquest s’avala des d’aquests marcs. També un model de turisme on aquest té una posició dominant i monopolística en l’economia. Els Països Catalans són un cas únic: amb només el 0.2% de la població mundial, acumulen més del 3% del turisme a escala global. L’extrem és el de les Illes Balears que reben més de 16 milions de turistes i on el turisme representa el 80% del seu producte interior brut.
En un context de col·lapse climàtic, el que s’està fent des de les administracions catalanes és en afavorir encara més el sector automobilístic amb vies més ràpides i més grans per a que càpiguen més vehicles. En definitiva, més cotxes a les entrades i sortides de Barcelona i a les autopistes cap a la Costa Brava, Daurada i cap a la Cerdanya.
Per això l’acord per a la construcció del Quart Cinturó al Vallès, per això l’ampliació de la C-32 a Blanes, per això l’ampliació de la C-16 al Berguedà i per això, també, l’ampliació de l’aeroport del Prat o del Port de Barcelona i Tarragona. Tot amb un únic objectiu: ampliar de manera massiva les possibilitat d’entrada de turistes al nostre país i de maximitzar el sector turístic. Infraestructures que es paguen entre totes i es perden en metges, escoles, residències per a la gent gran, en clima i en paisatges destruïts amb la construcció de les segones, terceres i quartes residències.
Durant dècades, la Generalitat i l’Ajuntament han alimentat el monstre dels creuers amb incentius fiscal a unes empreses que paguen impostos en paradisos fiscal i amb l’ampliació de les instal·lacions portuàries. El resultat de tot això el coneixem: més 3 milions de creueristes a Barcelona i 6 milions arreu dels Països Catalans. I, malauradament, seran més de quatre milions quan les 7 terminals pactades amb Barcelona en Comú l’any 2018 estiguin totalment operatives. La CUP defensa que aquell acord d’ampliació de les terminals de creuers és una condemna a les veïnes a continuar respirant un aire contaminat, és un condemna que esborra el teixit social dels barris expulsant a les seves veïnes i és una condemna que té un únic beneficiari: les grans corporacions creueristes i els seu comptes de resultats. A més, també han deixat espai per assenyalar que en aquest país en sequera crònica, la falta d’aigua no afecta a tothom per igual. La sequera té rostre de desigualtat i és una qüestió de classe. “Vivim en un país en que els camps no es poden regar, però un turista pot consumir cinc vegades més d’aigua que una veïna”, han denunciat alhora que han apuntat que hem vist com es defensava que les polítiques climàtiques podien ser compatibles amb invertir milions d’euros al Circuit de Catalunya, o a la Copa Amèrica de Vela. Que eren compatibles amb ampliar l’aeroport del Prat o en organitzar un Jocs Olímpics d’Hivern quan l’any 2030 ja no hi haurà neu a la majoria d’estacions d’esquí del Pirineu.
Paral·lelament a tot això, l’any 2022 CaixaBank va guanyar 3.145 milions d’euros, un 27,9% més que l’any anterior amb base comparable, segons les seves pròpies dades. BBVA va aconseguir un benefici de 6420 milions d’euros, un 38% més alt que l’any anterior i una xifra històrica, també segons les seves pròpies paraules. La CUP Barcelona-l’Alternativa apunta que això contrasta amb la realitat de la majoria de la població quan a més el que també augmenta és el cost de la vida.
Prenent com a referència el mateix any, la inflació va arribar al 10,8 (juliol del 2022) i la inflació subjacent (traient productes energètics i aliments no elaborats) ha arribat el febrer de 2023 al 7,6%. Per tant, mentre les grans empreses continuen fent benefici, el cost de la vida segueix pujant, resultant en un increment de les desigualtats.
Amb tot, la CUP Barcelona-l’Alternativa apunta que com més grans són les desigualtats, més gran és el xantatge a les classes populars per acceptar feines que cada vegada són pitjor pagades, més inestables i més precaritzants. De fet, les veïnes de Barcelona destinen de mitjana prop de dues terceres parts del seu salari per sobreviure. En aquest sentit, assenyalen que en el model capitalista, i més en les economies occidentals liberals, els drets de les persones estan intrínsecament lligats a la participació en el mercat laboral: “no existeixen els drets de ciutadania per se, sinó arran d’una vinculació al mercat laboral cada vegada més precaritzat”. Per tant, entenen que cal avançar; alhora que cal intervenir.
Per la CUP això implica centrar-se en dues línies concretes. La primera, intervenir en una desmercantilització dels drets, en el reconeixement de la universalitat dels drets i la garantia d’uns drets de ciutadania universal. La segona, intervenir en el mercat laboral a través del control i fiscalització del sector privat per part de l’administració pública.
Per fer-ho, la CUP Barcelona-l’Alternativa apunta que cal planificar una transició econòmica urbana justa, feminista i ecosocial. Així, asseguren que treballaran pel necessari decreixement turístic impulsant una borsa municipal de treball garantit i digne i una banca pública d’inversió i finançament industrial de caràcter municipal o metropolità.
Altres propostes relacionades al model econòmic i al model de treball serien implementar, començant pels serveis municipals, una reducció de la jornada laboral a les 30 hores que permeti un millor repartiment del treball sense renunciar a unes condicions laborals dignes. Així, també crear una oficina de treball proactiva que persegueixi la precarització i l’explotació de les classes populars, especialment en els sectors turístic i de l’economia digital.
En resum, propostes que responen a la premissa que Barcelona no pot ser una ciutat on el treball exploti i l’economia estigui al servei d’uns pocs. “No pot ser una ciutat on destinem més de dues terceres parts del salari a sobreviure. Volem una Barcelona on l’economia estigui en mans de la majoria i treballem menys per treballar totes sense que ens explotin i precaritzin. Volem una Barcelona per les seves veïnes i no pels mercats que especulen”, han dit durant la roda de premsa.
- Planificar una transició econòmica urbana justa, feminista i ecosocial, basada en la gestió controlada del decreixement turístic i la diversificació sectorial, i potenciant activitats estratègiques per a les treballadores.
- Treballar pel necessari decreixement turístic impulsant una borsa municipal de treball garantit i digne.
- Impulsar una banca pública d’inversió i finançament industrial de caràcter municipal i si pot ser metropolità. Com hi va haver caixes d’estalvi municipals, creiem importantíssim tenir instruments financers de caràcter públic a nivell local per transformar l’economia.
- Implementar, començant pels serveis municipals, una reducció de la jornada laboral a les 30 hores que permeti un millor repartiment del treball sense renunciar a unes condicions laborals dignes.
- Crear una oficina de treball proactiva que persegueixi la precarització i l’explotació de les classes populars, especialment en els sectors turístic i de l’economia digital.
