La candidatura ja fa dies que avança que crearà una regidoria de drets lingüístics. Avui, a més, ha exigit que l’oferta municipal en l’àmbit del lleure, l’oci i la cultura de la ciutat sigui en un 80% en català
Clara Morató-Aragonès, Carles Riera, Albert Botran i Clara Camps han pujat a l’escenari a Sarrià en el desè dia de campanya per parlar de cultura i llengua. Moltes propostes que es construeixen a partir d’una voluntat de canvi de model. Un model que actualment té un clar problema amb l’ús social del català i la pèrdua de parlants, sent menys del 50% entre els joves a tots els barris de la ciutat.
Davant d’això, la CUP Barcelona-l’Alternativa veu necessari desenvolupar un gran pacte per la cultura en català a Barcelona. “Cal revertir el procés de brussel·lització de Barcelona”, han dit i és que a Brussel·les, capital de Flandes, un 90% de la població és de parla francesa i només un 10% de parla flamenca. Actualment, a Barcelona només un 28% dels joves usa de forma habitual el català. En aquest sentit, la CUP creu cal actuar amb contundència i urgència per revertir aquesta situació. Per aconseguir-ho, apunten, és fonamental que la cultura de referència per a la ciutadania sigui en català. “Cal un gran pacte perquè el català sigui hegemònic en l’oferta cultural i mediàtica de la ciutat i l’Ajuntament ha de liderar aquest pacte amb iniciativa política i recursos públics”, han declarat.
Així, a la proposta de crear una regidoria de drets lingüístics i una Direcció amb recursos suficients per vetllar i impulsar l’ús del català al conjunt de la ciutat que fa dies que fan sonar, sumen també la necessitat que l’oferta municipal de la ciutat en l’àmbit del lleure, l’oci i la cultura sigui en un 80% en català. En aquest sentit de difondre el coneixement, altres propostes van encarades a incrementar el nombre de delegacions del Consorci per a la Normalització Lingüística a Barcelona per poder cobrir la demanda en el nombre d’inscripcions de persones nouvingudes que volen aprendre la llengua.
Tot i la necessitat que el sector de la cultura sigui principalment d’ús i difusió del català, la CUP no oblida la precarització de les treballadores del sector cultural. “Ara ho veiem amb la lluita de les treballadores dels centres cívics, equipaments culturals de proximitat, un dels serveis més ben valorats de les ciutats, on fa temps que reclamen una millora de les condicions salarials”, han dit. També han parlat del greuge que causen les externalitzacions en el conveni del lleure. El mateix que passa amb la lluita de la vaga de les biblioteques, un dels altres serveis més ben valorats, que ara mateix demanen que se’ls hi apliqui el conveni municipal mentre expressen queixes en els processos d’estabilització. També veiem externalització a museus i patrimoni que formen part d’una voragine de licitacions on tot o gairebé tot va a grups grans que baixen els preus.
En aquesta línia, la CUP defensa un pacte per la dignitat de les condicions laborals de la classe treballadora en la cultura. Gairebé el 60% de les treballadores de la cultura declaren uns ingressos inferiors als 1.500 euros mensuals procedents de l’activitat cultural, molt per sota del salari mitjà, segons dades de l’informe Condicions laborals i de vida dels artistes i professionals de la cultura després de la pandèmia, de la Fundació La Caixa (2023). I això és així, denuncien, tot i que l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), dependent de l’Ajuntament, és un dels principals agents culturals de la ciutat. A través dels seus programes i projectes i de la seva participació en consorcis, l’ICUB haurien de poder assegurar que els recursos públics només seran destinats a projectes i institucions culturals diversos que garanteixin unes condicions laborals dignes. La candidatura apunta que les treballadores de la cultura han de tenir una situació laboral digna i aquesta ha de ser una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. Per això proposen un pacte d’erradicació de la precarització laboral que inclogui la incentivació del sindicalisme de classe en aquest sector i la signatura d’un conveni laboral que garanteixi condicions laborals dignes per a les persones treballadores.
Què significa món cultural? Per trencar amb aquesta divisió que aïlla, la CUP Barcelona-l’Alternativa veu la necessitat de municipalitzar els serveis i equipaments culturals per a generar una xarxa d’espais que garanteixin el lliure accés a la cultura a tota la ciutadania i promoguin la cultura popular, crítica i independent. Així, la candidatura proposa substituir el règim de subvencions, que pot arribar a generar clientelisme, per un conveni laboral específic del sector cultural i per accés a infraestructures públiques, tant referit a infraestructures destinades a la producció cultural —sales d’assaig musical i teatral, tallers o escoles d’art— com a espais de difusió —sales de concerts, auditoris, teatres, sales d’exposicions o centres cívics—. Alhora, donar suport a l’organització col·lectiva de creadores culturals.
Durant l’acte han aprofitat per desgranar i posar sobre la taula altres propostes:
- Promoure la gestió cívica dels equipaments municipals lligats a la cultura. Alhora, fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions de caràcter cultural, i impulsar la creació cultural local.
- Establir l’educació i la difusió com a prioritats per democratitzar la cultura. Reforçar la formació creativa i artística en el sistema educatiu i promoure la difusió de la cultura als mitjans de comunicació públics. Una cultura que entenem enfocada en drets: dret a poder-la consumir, dret a produir-la i drets laborals per a les persones que treballen en el sector.
- Garantir l’accés a la formació creativa i artística pública i de qualitat als barris i a les classes populars per combatre l’elitització de la producció cultural en àmbits com ara la música, la creació plàstica, digital, videogràfica i sonora, els espectacles en viu i l’expressió corporal, la ràdio i la televisió, etc. (en col·laboració amb l’educació pública).
- Promoure les iniciatives autogestionades de creadores i la cultura popular. Una altra via per substituir l’actual règim de subvencions és el suport a infraestructures, espais, equipaments, vivers i xarxes per promoure iniciatives autogestionades a partir de les quals poder produir la cultura de forma independent, autoorganitzada, associativa i autònoma sense dependre del finançament públic o privat. Per evitar la folklorització de la cultura popular, les institucions han de fomentar-ne l’organització col·lectiva.
- Planificar democràticament la cultura i promoure la cultura local. Crear espais democràtics de persones usuàries i creadores que planifiqui la política cultural des dels barris en el marc de l’ICUB.
- Difondre la cultura en els mitjans públics, privats i comunitaris. La cultura necessita difusió en el marc dels mitjans de comunicació públics, privats i comunitaris d’àmbit municipal. Els recents acomiadaments a Betevé i la cancel·lació de programes culturals com ara Àrtic, La família barris i La cartellera dificulten la difusió de la cultura i la creació de llocs de treball en aquest sector. Són programes i espais que cal recuperar en els mitjans públics.
