Des de les mal anomenades perifèries, la CUP Barcelona-l’Alternativa ha defensat que la ciutat no doni l’esquena ni al territori ni als barris amb més desigualtats
La CUP Barcelona-L’Alternativa apunta en un nou acte que trencar amb la marca també és proposar una planificació econòmica que fugi de l’especulació i es responsabilitzi de les diferències econòmiques entre municipis de la regió, que analitzi i treballi les propostes en clau de Països Catalans.
El Principat de Catalunya, com la resta de regions dels Països Catalans, és víctima del model territorial de l’estat espanyol centralista. Així, Barcelona exerceix un centralisme sistèmic sobre la resta del Principat: inversions, polítiques, moviments poblacionals, planificació, etc. Fent de la capital del país el principal motor econòmic – en l’especulació de capitals, turística, immobiliària, etc. amb un gran assentament terciari – i, a la vegada, una absorbidora de recursos materials i humans de la resta del territori, mentre se’l subordina a les necessitats: abocadors, extracció de recursos, segones residències, etc. Aquest fet també es dona, amb característiques pròpies, en els municipis de l’entorn de Barcelona. El Principat, el Barcelonès i les comarques veïnes, en concret, pivoten en l’activitat que té la ciutat: planificació urbana, mobilitat, ciutats dormitori, gentrificació, aigua i energia, etc. Mentre és aquesta qui rep les principals inversions públiques i té la capacitat de recaptar més recursos en detriment de la resta, provocant un desequilibri intermunicipal.
Aquest mateix desequilibri també es veu però entre els barris i districtes de Barcelona. L’acte ha comptat amb la presència dels candidats a conseller de districte Melani Barbero i Ivan Patrici, la candidata a l’alcaldia Basha Changue, Laure Vega, membre del secretariat nacional, i Jordi Barbero, també membre del secretariat nacional i candidat per Sant Boi, i Jordi Gutiérrez, candidat també a la llista de Barcelona.
L’acte s’ha celebrat a Nou Barris des d’on han anomenat “la Barcelona aparador, la Barcelona construïda durant els últims 40 anys de cara als lobbies i d’esquena a les seves veïnes. La Barcelona convertida en una estratègia de màrqueting per tal d’atraure cada vegada més inversió estrangera i més turistes. La Barcelona on creixen les desigualtats, apuja el preu del lloguer, es precaritza el mercat laboral. La Barcelona on hi ha barris de primera i barris de segona”. Amb aquest inici, s’ha fet una crítica a les desigualtats territorials dins la mateixa ciutat: renda, serveis públics, accés a l’habitatge… S’ha acompanyat d’una crítica al model de governança centralista de la ciutat on els districtes són mers gestors del dia a dia sense competències reals. Entenent que els lobbies es beneficien d’un govern centralitzat, la candidatura ha defensat voler descentralitzar el poder, però no amb una descentralització administrativa sense capacitat real de decisió, sinó donant poder popular als barris.
Entre una crítica al model territorial i institucional imposat pel Règim, una crítica al model territorial del país que avança d’esquena al territori parlant de pagesia i sequera, l’acte ha parlat de com això afecta també a les mal anomenades perifèries de la metròpoli global a la que han convertit Barcelona.
És evident que les realitats socioeconòmiques entre municipis metropolitans són similars i que hi ha polítiques públiques que s’han de decidir tenint en compte l’entorn territorial, però el que no pot passar és que es decideixi sobre la planificació de serveis de manera no democràtica i des de despatxos. És per això que la CUP proposa, en relació a l’AMB i la diputació, mancomunar els serveis en funció de les necessitats reals dels municipis i dels interessos comuns en serveis concrets. Com a candidatura essencialment municipalista, entenem que òrgans supramunicipals no han de tenir la potestat de coartar la sobirania dels municipis, com passa amb el planejament urbanístic, o de manera sistemàtica, des del 2017, amb la municipalització de l’aigua a Ripollet o altres realitats locals de municipis del Vallès, per exemple.
